Estàs embarassada i has de volar?

Arriben les vacances, el bon temps i és clar, les ganes de viatjar.

Si estàs embarassada, vols fer un viatge en avió i tens alguns dubtes, t’interessa aquesta informació.

Fins quan pots viatjar en avió?

Viatjar en avió quan estàs embarassada és una pràctica habitual i acceptada per les companyies aèries. A més, es considera segur i sense riscos per l’embaràs. Existeixen restriccions, però, a l’hora de volar relacionades amb el temps de gestació i encara que abans de les 28 setmanes la majoria de companyies no demanen autorització ni tràmit específic previ, un cop superades aquestes setmanes poden esdevenir més restrictives.

La IATA International Air Transport Association restringeix volar a partir de la setmana 36 de gestació (32 si es tracta d’embaràs gemel·lar). Aquesta directriu general és seguida per algunes companyies i d’altres, en canvi, son més flexibles. Algunes fins i tot no limiten l’accés a viatjar en avió, estiguis de les setmanes que estiguis. Si estàs preparant un viatge, és necessari que calculis de quantes setmanes estaràs i t’informis de les normes amb les quals opera la companyia amb la que penses viatjar.

És perillós per a la gestació viatjar en avió? 

Els joves avancen l’inici de les relacions sexuals?

sexejoves.gencat.cat

En general, tenim la sensació que els joves cada vegada inicien abans les relacions sexuals i a més a més, aquesta és una dada que preocupa a pares, mestres, sanitaris i a la societat en general. Això és cert? Tenim motius per preocupar-nos?

L’Enquesta de Salut i Hàbits Sexuals del Ministeri de Sanitat i Consum ens deia l’any 2003 que els adolescents, efectivament, començaven a tenir relaciones sexuals a una edat més precoç que els seus iguals anys enrere, i situaven l’edat mitja de la primera relació sexual amb penetració en els 17’5 anys en els nois i en els 18’2 anys en les noies. Més endavant, ja al 2016, la Societat Espanyola de Contracepció afina una mica més i especifica que concretament, les noies menors de 20 anys, tenen la seva primera relació sexual als 16’2 anys: 3 anys més aviat del que ho van fer les seves mares de 45 a 49 anys. La bona notícia és que aquestes joves es van protegir amb un mètode contraceptiu amb molta més freqüència del que ho van fer les seves mares anys enrere.

Segons el CEEISCAT (centre d’estudis epidemiològics de Catalunya) el desarrelament i/o el fracàs escolar, la falta de comunicació amb els pares, el consum de substàncies, les dificultats en la negociació de l’ús del condó i l’ús d’internet per a contactar parelles sexuals, són alguns dels factors associats a l’inici precoç de les relacions sexuals (15 anys o menys) en població jove. Altres estudis apunten també el baix nivell econòmic i a la predisposició genètica.

I, perquè sovint considerem aquest inici precoç com un motiu de preocupació?

La unitat d’atenció a les persones trans* canvia d’ubicació

El dilluns d’aquesta setmana, el dia 15 de maig, Trànsit, el servei de promoció de la salut de les persones trans* i porta d’entrada d’aquestes persones al sistema públic de salut des de l’atenció primària, s’ha traslladat al CAP Numància.

L’augment de persones que demanen atenció en aquest servei ha condicionat un augment de professionals i el CAP on estaven s’havia quedat petit.

Ubicació del servei: Barcelona. CAP Numància, carrer Numància 23, 1a planta. Consultes 6 a 9.

Qui pot rebre atenció a Trànsit?

Tota persona de Catalunya amb targeta sanitària individual.

Com contactar amb Trànsit?

Enviar un mail a transit.bcn.ics@gencat.cat amb el número de la targeta sanitària o trucar al telèfon 934 191 269.

Professionals que atenem al servei: una ginecòloga, un metge de família, una llevadora, dues psicòlogues, una treballadora social i un administratiu.

Què pensem de les persones amb identitats trans*?

Considerem el fet trans* com una expressió més de la diversitat humana. Per tant, l’única persona que pot definir qui és, només pot ser la pròpia persona, sigui quina sigui la seva edat i les seves circumstàncies. Entenem el gènere com un continu més enllà del binarisme dona/home i respectem i acollim totes les identitats sentides. A Trànsit els professionals som transpositius i donem atenció mèdica, psicològica i social, des de l’absolut respecte a cada persona que atenem, sense jutjar ningú i oferint el suport i assessorament a les necessitats i desitjos que cada persona expressi.

Què oferim al servei Trànsit?

Menopausa: teràpia hormonal substitutòria (THS) o no?

La menopausa es defineix com l’absència del cicle menstrual i és un procés fisiològic secundari a la manca de producció d’estrògens per absència d’activitat fol·licular. La mitjana d’edat en la qual la dona inicia aquest període és aproximadament als 50-52 anys.

Actualment, amb l’increment de l’esperança de vida de la nostra població, a més de 80 anys en les dones, les conseqüències i problemes de salut relacionats amb la menopausa han pres importància en la cura de la salut d’aquesta part de la població.

Quins són els problemes de salut relacionats amb la menopausa?

Recomanem el portanadons? Sí, però que sigui ergonòmic

Es pot utilitzar des del naixement, fins i tot si el teu nadó és prematur/a i no hi ha límit de pes ni d’edat i, si es fa correctament, té molts beneficis per ambdós.

El portanadons permet portar el nadó sobre el pit i això té els mateixos beneficis que anar en braços i que el contacte afectiu (carícies, massatge,..). També proporciona sensació de seguretat i tranquil·litat, millora la qualitat del son, dóna un major benestar físic, potencia l’afecció o aferrament (“apego”), beneficia el desenvolupament del sistema nerviós i l’adaptació a l’entorn. També afavoreix la lactància materna prevenint els còlics i la disminució del plor.

Per al portador/a afavoreix la relació amb el nadó, millora l’autonomia i mobilitat, disminueix la depressió postpart de la mare (més oxitocina), la higiene postural per l’adult/a i, si és comença des del naixement, no hi ha límit d’hores ja que l’esquena s’acostuma molt lentament a l’augment de pes.

A més, el portament (“porteo”) del nadó actua en la prevenció de plagiocefàlies posturals (malformació del crani per posicions supines mantingudes) i afavoreix un millor desenvolupament de l’esquena i malucs. Aquests beneficis són importants de tractar ja que si aquest portament no és ergonòmic podria empitjorar el desenvolupament de l’esquena (els infants neixen amb la columna amb forma de C, i més endavant ja van madurant les articulacions cervicals i lumbars per poder mantenir el cap i l’esquena rectes) i els malucs (l’articulació del fèmur i la pelvis acaba madurant correctament si les cames i la pelvis formen una M o el que es coneix com a posició de “granoteta”).

Prevenció del càncer de mama

El càncer de mama és la primera causa de mort entre la població femenina a Espanya. Cada any es diagnostiquen 26.000 nous casos.

Aproximadament el 30% dels càncers diagnosticats en dones s’originen a la mama.

Aquestes xifres han obligat a reflexionar i a impulsar el fet que el càncer de mama es converteixi en un objectiu de salut prioritari per a tothom. El grup d’edat de major incidència és dels 45-65 anys. S’estima que la probabilitat de patir un càncer de mama sent dona és d’1 entre 8 a Espanya.

S’ha pogut confirmar que, gràcies a la realització de campanyes de diagnòstic precoç de càncer de mama, la mortalitat per aquesta malaltia ha disminuït d’una manera significativa, almenys quan es realitza en l’edat de major incidència (per sobre dels 50 anys ). I que les possibilitats de curació dels càncers de mama que es detecten en la seva etapa inicial (in situ) és pràcticament del 100%.

Tant la mamografia com l’autoexploració mamària, ens permeten fer un diagnòstic precoç de la malaltia.

L’autoexploració mamària és el mètode a través del qual la dona examina les seves mames amb l’objectiu d’establir com són normalment i així detectar qualsevol canvi tant en les mames com a nivell de les aixelles. Aquest control hauria de fer-se mensualment. Les pacients han de rebre instruccions pel que fa a la tècnica. És convenient vigilar l’aspecte, mida i forma de les mames així com la possible aparició de paquets. En cas de trobar qualsevol canvi és important comunicar al metge la detecció de qualsevol nou símptoma.

En aquest sentit, la campanya actual “Coneix les teves llimones” dissenyada per Corrine Ellsworth Beaumont dóna a conèixer, a través d’imatges de llimones que representen les mames, 12 símptomes que estan relacionats amb el càncer de mama.

En molts casos el diagnòstic de càncer entre les dones que han practicat l’autoexploració s’efectua en estadis més precoços.

L’autoexploració mamària és molt recomanable, però mai pot substituir la mamografia, ja que aquesta última ens permet diagnosticar tumors no palpables.

Què podem fer per disminuir el risc de patir càncer de mama?

Projecte Equilibradament. Participació de l’ASSIR en la comunitat

Les llevadores del CAP Manso de l’ASSIR Esquerra participen a la 7a edició de l’EQUILIBRADAMENT oferint tres tallers: “Coneixent el nostre cos” a càrrec de les llevadores Sònia Garcia i Esther Rebull.

L’objectiu d’aquests tallers és treballar aspectes de la salut sexual i reproductiva de la dona al llarg de la vida: la menstruació, la menopausa, la sexualitat, la incontinència urinària… treballant mites i donant eines per tal de tenir cura de forma autònoma de la pròpia salut, mitjançant xerrades participatives, discussió per grups i activitat física.

Dies: 16, 23 febrer i 2 març
Horari: de 17 a 19h
Lloc: Centre Cívic El Sortidor (Pl. del Sortidor, 12)

El projecte EQUILIBRADAMENT

Ampliació del permís de paternitat

“El permís de paternitat s’amplia de dos a quatre setmanes per als pares dels nadons nascuts a partir de l’1 de gener d’aquest any”.

Aquesta era la bona notícia que TV3 va emetre el passat dia 16 de desembre de 2016 en el Telenotícies Vespre i en la qual vam participar des de l’ASSIR Numància. Un equip de periodistes es va desplaçar al nostre centre per entrevistar els pares que ja podran gaudir d’aquesta ampliació i els van trobar, tot just, en el seu primer dia del grup de preparació al naixement. La opinió va ser unànime: “Aquesta ampliació és una gran noticia, però encara es podria fer més per ajudar a pares i mares en aquest procés.”

L’ampliació dels permisos de paternitat ens ajuden a millorar la igualtat entre homes i dones a nivell laboral, faciliten la conciliació familiar, serveixen d’estímul perquè els pares s’impliquin en la cura dels nadons i en les tasques de la llar, afavoreixen la creació de vincles afectius entre pares i fills i milloren la vivència dels primers dies per part de la mare.

Així doncs hem d’estar contents per aquesta ampliació, però no podem evitar preguntar-nos si tot això ho aconseguim amb un permís de quatre setmanes o necessitem més.

Quan ens comparem amb els països d’Europa