Tria el mètode anticonceptiu que s’adapti millor a tu

Es calcula que més de 70 dones de cada 100 estaria utilitzant actualment un mètode anticonceptiu. Malgrat això, moltes dones segueixen exposades a un embaràs no desitjat perquè en fan un ús incorrecte o per falta de compliment del tractament. De fet, actualment s’estima que un 35% dels embarassos que es produeixen al nostre país no són desitjats (uns 190.000 l’any); aproximadament la meitat d’aquests embarassos s’interromp voluntàriament.

Per això és important cuidar l’anticoncepció en el nostre entorn i ajudar en la presa de decisions. En aquest sentit, s’ha publicat l’eina web Decisions Compartides en Anticoncepció del Departament de Salut, que coordina i gestiona l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), un espai amb informació completa, objectiva i basada en la millor evidència científica i dirigida a les persones usuàries de anticonceptius.

Aquest espai disposa d’una eina que permet conèixer tots els mètodes d’anticoncepció disponibles i facilita la tria del mètode que s’adapti millor a l’estat de salut, necessitats i preferències personals.

A l’apartat Quines són les teves preferències  hi ha un seguit de preguntes que es poden anar responent i que condueixen a un o diversos mètodes anticonceptius adaptats a cada situació específica.

Alletar en temps de Covid-19

Quan va començar la pandèmia per la COVID-19 van començar els dubtes, tot era nou i desconegut, malauradament encara desconeixem moltes coses d’aquest virus. Estem vivint una situació plena d’incerteses i a l’inici de la pandèmia, per manca d’informació, es va qüestionar la seguretat de l’alletament. Per sort, amb el pas dels mesos s’ha constatat que no hi ha evidència del risc de contagi al nadó a través de la llet, i actualment la majoria d’entitats científiques recomanen la lactància fins i tot en cas d’infecció de la dona que alleta.

Diversos estudis han trobat partícules de RNA viral en aproximadament un 10% de les mostres de llet analitzades^1-7 però no s’han detectat virus viables ni transmissibles^1,8 i no hi ha casos documentats de contagi al lactant a través de la llet humana.

També s’han trobat anticossos específics per la COVID-19 a la llet humana⁹ i un estudi publicat recentment, realitzat per investigadors de la Universitat de Tecnologia Química de Beijing, ha observat que, in vitro, el sèrum de la llet humana és capaç de bloquejar l’adhesió viral, l’entrada a les cèl·lules i, fins i tot, la replicació viral en les cèl·lules infectades¹⁰.

Setmana Europea de la Lactància

La Setmana Mundial de la Lactància Materna és una estratègia per a la protecció, el foment i el suport de la lactància materna i va ser instaurat, per l’OMS/UNICEF, l’any 1992 en 120 països, i es celebra de l’1 al 7 d’agost.

A Europa, al ser el mes d’agost període vacacional, aquesta setmana es trasllada al mes d’octubre, aquest any, del 4 a l’11 d’octubre, per tant s’inicia el primer diumenge d’octubre i forma part de la iniciativa mundial per promoure la lactància materna.

Aquest any el lema d’aquesta setmana és:

Recolzament de la lactància materna per un planeta més saludable.

El lema es centra en l’impacte de l’alimentació infantil en el medi ambient i canvi climàtic i l’imperatiu de protegir, promoure i recolzar la lactància materna per a la salut del planeta i de la població. Per això cal:

Contacta amb l’ASSIR per web

Per tal de millorar l’accessibilitat de la població a l’ASSIR, des del passat 15 de juliol ja existeix la possibilitat de contactar amb l’ASSIR a través del web.

Aquest projecte conjunt impulsat des de la Direcció d’Atenció Primària i Comunitària i des de l’Àrea d’Atenció a la Ciutadania de l’ICS s’ha treballat amb els ASSIR i s’ha actualitzat, adaptat i organitzat per cada territori.

Segueix el següents passos:

1. Entra al web de programació de visites
2. Identifica’t amb el teu codi d’identificació personal (CIP)
3. Fes clic a “Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva” al panell dret
4. Explica el motiu de la teva consulta i confirma el telèfon
5. Si ho prefereixes, et podem contactar per telèfon

FES LA TEVA CONSULTA SOBRE:

Noves línies de telèfon mòbil a les Tardes Joves dels ASSIR

Els joves de fins a 24 anys podran contactar amb la Tarda Jove del seu ASSIR trucant o enviant missatge de WhatsApp als nous telèfons mòbils de contacte

El servei de la Tarda Jove ofereix assessorament i atenció específica per als joves orientant-los i donant resposta a les demandes i consultes sobre contracepció, IVE, embaràs, ITS, afectivitat i sexualitat, violència masclista, comportaments de risc, prevenció del càncer de coll uterí i patologia ginecològica.

Amb aquestes noves línies de telèfon mòbil es pretén facilitar l’accés al servei de manera que es pugui realitzar un contacte previ, el dia i horari de la Tarda Jove, abans d’anar presencialment al centre i evitar acumulacions a les sales d’espera, donada l’actual situació de pandèmia.

Nous telèfons de contacte i horari de funcionament:

L’ASSIR en temps de Covid19

Des de l’inici de la pandèmia tota l’atenció primària ha hagut d’adaptar la seva activitat assistencial i en el cas de l’ASSIR també hem hagut de fer una adaptació a aquests temps de pandèmia.

Actualment estem realitzant una part de les nostres tasques assistencials de forma no presencial i només fem venir al centre les visites que prèviament es valoren com urgents (dolor pelvià agut intens, dolor mamari amb febre, demanda d’Interrupció voluntària de l’embaràs, …), patologia que requereix una atenció presencial, així com les visites que requereixen proves complementàries com ecografies o analítiques, com és el cas de l’embaràs. Gran part de l’atenció a la contracepció també s’està fent de forma no presencial.

Per això, utilitzem  eines com l’econsulta i la videoconsulta, així com l’atenció telefònica. Per altra banda, hem augmentat l’atenció domiciliària durant el puerperi per tal de fer una atenció més propera a les famílies, realitzant en el domicili les proves necessàries pel control de la dona i del nadó.

Podeu veure el vídeo on t’expliquem Què fem a l’ASSIR durant la Covid:

Què fem a l’ASSIR durant la Covid19

Les dones amb visites programades o que contacten amb l’ASSIR a través de La meva salut, de l’econsulta, per correu electrònic o trucant al telèfon del centre s’atenen via telefònica o per videoconsulta i es valoren quines són les seves necessitats. A través de l’econsulta o per correu electrònic s’envia tota la documentació, informació i les receptes que calgui fer arribar a les dones ateses. En breu es posarà en marxa poder enviar consultes a través de web.

S’ha creat un correu específic de suport a la lactància

Curs online gratuït: La salut de les dones en el postpart

Adreçat a les dones i professionals s’ha posat en marxa un curs gratuït online sobre la salut de les dones en el postpart. Aquest curs es va posar en marxa fa uns mesos i de nou es torna a obrir.

https://www.futurelearn.com/courses/salud-de-la-mujer-en-el-postparto

Aquest curs s’ha elaborat a partir de la  col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el Trinity College de Dublin, i forma part d’un projecte EIT Health a nivell d’Europa.

Els continguts del curs  es plantegen com eines d’ajut i suport per a les dones i estan orientats a  millorar la informació sobre la salut durant el postpart. També és un curs al que poden entrar professionals relacionats amb l’acompanyament de les dones durant aquest període.

Després del part algunes dones tenen dificultats per accedir a informació fiable i a recursos adequats. En aquest curs es poden trobar consells i estratègies sobre com prioritzar la cura sobre la pròpia salut en el postpart i també es pot accedir a experiències d’altres dones i comprovar com les dones es poden donar suport mutu durant aquest període.

Estrès i qualitat de vida

Dancer (pastel sobrepapel 40 x 50cm) – Luciano Caccioppoli

L’estrès és la resposta que donem a qualsevol situació de la vida percebuda com una amenaça. Aquesta resposta es tradueix en una activació fisiològica de l’organisme, mitjançant reaccions psicosomàtiques que repercuteixen en la nostra manera de pensar, sentir i comportar-nos.

Aquesta resposta genera, entre d’altres, cortisol que és considerada l’hormona de l’estrès, que actua com a neurotransmissor en el nostre cervell i prepara el cos davant situacions de tensió i ens ajuda a enfrontar-nos-hi.

Ocorre que l’efecte d’aquesta hormona pot ser molt negatiu en altres òrgans i sistemes i pot provocar, per exemple, en relació a la salut sexual i reproductiva: