
25N Aturem la violència masclista
Que preguntes com aquesta trobin ressò en el nostre parlar d’avui en dia vol dir que les paraules no tenen valor. I això està directament relacionat amb el fet d’haver de dir dues vegades no, amb l’esperança que dient-ho dues vegades s’escoltarà.
No és no. Evidentment.
I caldria preguntar-se com hem arribat aquí. Com és que s’ha hagut de formular una tautologia (no és no) i repetir-la mil i una vegades per aconseguir que el no pugui escoltar-se. Com si fos possible que no tingués més d’un significat.
No és casual que el no perdi part del seu significat. El no és, segurament, la primera eina per separar-se d’aquell de qui depenem en l’inici de la vida i al llarg d’ella és una manera curta i clara, entre d’altres, d’anar construint la nostra identitat sempre en construcció. No gràcies, és una fórmula educada de desfer-nos, apartar-nos, lliurar-nos o preservar-nos d’allò en què no volem participar.
Quan hem de dir no és no, alguna cosa ha fallat. Continua llegint