Què vol dir no és no?

25N Aturem la violència masclista

Que preguntes com aquesta trobin ressò en el nostre parlar d’avui en dia vol dir que les paraules no tenen valor. I això està directament relacionat amb el fet d’haver de dir dues vegades no, amb l’esperança que dient-ho dues vegades s’escoltarà.

No és no. Evidentment.

I caldria preguntar-se com hem arribat aquí. Com és que s’ha hagut de formular una tautologia (no és no) i repetir-la mil i una vegades per aconseguir que el no pugui escoltar-se. Com si fos possible que no tingués més d’un significat.

No és casual que el no perdi part del seu significat. El no és, segurament, la primera eina per separar-se d’aquell de qui depenem en l’inici de la vida i al llarg d’ella és una manera curta i clara, entre d’altres, d’anar construint la nostra identitat sempre en construcció. No gràcies, és una fórmula educada de desfer-nos, apartar-nos, lliurar-nos o preservar-nos d’allò en què no volem participar.

Quan hem de dir no és no, alguna cosa ha fallat.

La mutilació genital, una atenció a la diversitat cultural

L’augment del flux migratori a Espanya de poblacions africanes o de països d’orient mitjà on es practica la mutilació genital femenina, a partir d’ara MGF, ens impulsa a treballar en noves dinàmiques per enfrontar-nos a aquesta diversitat cultural, ja que com a professionals de la salut hem de tenir present conèixer aquestes realitats i millorar una qualitat assistencial sobre la salut sexual a les dones amb respecte i comprensió sobre el tema.

Quina proporció de dones provenen de països on es practica la MGF a Catalunya?

Segons l’Informe d’Avaluació del Model d’Actuació de la Generalitat de Catalunya (2002-2010) pel que fa a la distribució territorial a Espanya, un terç de la població del grup de nacionalitats que practica la MGF resideix a Catalunya, amb més de 70.000 habitants. El segueix Andalusia (33.000), la Comunitat de Madrid (24.000), la Comunitat Valenciana (19.000). Segons l’últim Mapa, realitzat per Adriana Kaplan, a Espanya resideixen 242.664 habitants procedents de països en els quals es practica la MGF. Pel que fa a la població femenina, el total és de 69.086. D’aquestes, 18.396 són nenes de 0 a 14 anys. Catalunya és la comunitat autònoma amb més població femenina, 30’8%.

Què és la microbiota vaginal?

Imatge: Bob Blaylock – Wikimedia Commons

La microbiota vaginal constitueix un conjunt de microorganismes que viuen normalment a la vagina i són els principals responsables de la salut vaginal. Per la proximitat amb l’intestí, hi ha una gran relació entre la microbiota vaginal i la intestinal. Aquesta interrelació entre les dues microbiotes és, en la majoria de casos, favorable.

Té múltiples funcions que estan relacionades amb la preservació de la salut vaginal, com:

• La resistència o susceptibilitat a infeccions, ja que competeix amb els microorganismes potencialment patògens, impedint que s’adhereixin a les mucoses i d’aquesta manera no puguin produir una infecció. Contribueixen a la integritat de la mucosa de la paret vaginal i al seu funcionament correcte.
• Degrada substàncies estranyes que puguin ser nocives al medi.
• Produeix substàncies que mantenen l’acidesa vaginal i també altres substàncies antimicrobianes que impedeixen el creixement de bacteris patògens.

L’equilibri de la microbiota vaginal és molt fràgil i la seva ruptura provoca major susceptibilitat a infeccions que són motiu de freqüents consultes mèdiques.

Erotisme?

‘Gran és el poder d’Eros que personifica l’impuls eròtic, l’anhel amorós que irromp en l’esperit amb fogós ímpetu i arrossega a accions descontrolades. És l’amor passió que penetra pels ulls i encén el cor, com una ferida íntima i misteriosa.’

De què parlem quan parlem d’erotisme? Que és això que tothom anomena i deleix? És important aconseguir-ne una definició?

S’han escrit molts llibres i molt importants a l’entorn de l’erotisme i no podem aspirar ni a un resum de tots ells, així que en aquest article em limitaré a apuntar un parell de qüestions que, si ho he fet bé, farà que busqueu bibliografia i eixampleu horitzons.

No és infreqüent que es relacioni l’erotisme amb la funció reproductiva. Comencem per aquí.

Sexualitat i càncer

Imatge: Ariadna Undebarrena

La sexualitat en les persones amb càncer és un tema molt poc tractat o parlat amb el/la professional de la salut, potser perquè es prioritza l’enfocament en el tractament i les possibilitats de supervivència, però a mesura que es va superant la malaltia i la vida torna a prendre el seu rumb, comencen a aparèixer preguntes i inquietuds relacionades amb la vida sexual, que poden arribar a constituir una preocupació real en moltes persones amb aquesta malaltia.

En l’actualitat, en la gran majoria dels casos, el càncer s’ha convertit en una malaltia crònica controlable i la sexualitat és una àrea important en la qualitat de vida de les persones supervivents i les disfuncions sexuals solen ser més freqüents després del tractament oncològic.

La sexualitat durant un procés oncològic es pot veure afectada

Mastàlgia

Què és?

Clarisse. Pastel sobre paper, 30×40 cm. Luciano Caccioppoli

La mastàlgia és, etimològicament, el dolor dels pits. Clínicament s’ha utilitzat aquest terme per referir-se al dolor de les glàndules mamàries diferenciant la seva aparició durant o en absència del cicle menstrual. S’assumeix que el dolor mamari al final del cicle en cada període menstrual estaria relacionat amb causes hormonals; en coincidència amb la 2a meitat del cicle menstrual (fase lútea) i dies previs a la menstruació, probablement relacionat amb un desequilibri d’estrògens i progestàgens.

En aquest article ens referirem al dolor mamari no relacionat amb el cicle menstrual que sol ser un motiu de consulta extremadament freqüent, tant a la consulta de medicina general com de ginecologia. Podríem afirmar que parlem d’un símptoma molt freqüent, molt preocupant i, en alguns casos, molt intens.

Com es valora el dolor mamari?

L’avortament: una opció, i també un dret

Avui, totes les dones tenim dret a decidir lliurement sobre el nostre cos i la maternitat. Aquesta decisió forma part dels drets sexuals i reproductius que garanteixen l’autonomia sexual i reproductiva de les persones. Des de l’Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva de Barcelona s’ha dissenyat un tríptic informatiu adreçat a totes les dones i un altre per als joves amb tota la informació sobre interrompre un embaràs.

La Llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i d’interrupció voluntària de l’embaràs estableix que tota dona pot decidir interrompre el procés de gestació de manera gratuïta en un centre de salut del sistema públic.

Si ets major de 18 anys

La interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) és possible en els casos següents:

Dia Internacional de la Llevadora passejant per Ciutat Meridiana

El passat 5 de maig es va celebrar el Dia Internacional de la Llevadora i a l’ASSIR Barcelona la Cristina Martinez, llevadora responsable dels ASSIR, i la llevadora de Ciutat Meridiana, Marta Boqué, es van passejar pel barri per tal de mostrar-nos la tasca comunitària que es porta a terme i posar en valor el paper de les llevadores en l’atenció primària.

El lema d’aquest any del Dia Internacional de la Llevadora és “Les llevadores: defensores dels drets de les dones” i en aquest sentit els ASSIR són serveis privilegiats per identificar les desigualtats socials i en salut sexual i reproductiva, per això en aquest Dia es vol fer visible la feina de la llevadora en un àrea de Barcelona on la tasca comunitària és fonamental per garantir els drets de les dones. En aquest cas, Ciutat Meridiana, és un barri on cal implicar-se amb la comunitat per transformar i canviar determinats indicadors de salut com, per exemple, els embarassos en adolescents.

Els drets sexuals i reproductius de les dones no sempre estan garantits, per això cal