El càncer de mama és la primera causa de mort entre la població femenina a Espanya. Cada any es diagnostiquen 26.000 nous casos.
Aproximadament el 30% dels càncers diagnosticats en dones s’originen a la mama.
Aquestes xifres han obligat a reflexionar i a impulsar el fet que el càncer de mama es converteixi en un objectiu de salut prioritari per a tothom. El grup d’edat de major incidència és dels 45-65 anys. S’estima que la probabilitat de patir un càncer de mama sent dona és d’1 entre 8 a Espanya.
S’ha pogut confirmar que, gràcies a la realització de campanyes de diagnòstic precoç de càncer de mama, la mortalitat per aquesta malaltia ha disminuït d’una manera significativa, almenys quan es realitza en l’edat de major incidència (per sobre dels 50 anys ). I que les possibilitats de curació dels càncers de mama que es detecten en la seva etapa inicial (in situ) és pràcticament del 100%.
Tant la mamografia com l’autoexploració mamària, ens permeten fer un diagnòstic precoç de la malaltia.
L’autoexploració mamària és el mètode a través del qual la dona examina les seves mames amb l’objectiu d’establir com són normalment i així detectar qualsevol canvi tant en les mames com a nivell de les aixelles. Aquest control hauria de fer-se mensualment. Les pacients han de rebre instruccions pel que fa a la tècnica. És convenient vigilar l’aspecte, mida i forma de les mames així com la possible aparició de paquets. En cas de trobar qualsevol canvi és important comunicar al metge la detecció de qualsevol nou símptoma.
En aquest sentit, la campanya actual “Coneix les teves llimones” dissenyada per Corrine Ellsworth Beaumont dóna a conèixer, a través d’imatges de llimones que representen les mames, 12 símptomes que estan relacionats amb el càncer de mama.
En molts casos el diagnòstic de càncer entre les dones que han practicat l’autoexploració s’efectua en estadis més precoços.
L’autoexploració mamària és molt recomanable, però mai pot substituir la mamografia, ja que aquesta última ens permet diagnosticar tumors no palpables.
La nostra pell és molt permeable i qualsevol substància química que entri en contacte amb ella pot penetrar fins el torrent sanguini. Com més temps estiguin aquestes substàncies a la pell, més s’absorbiran. Imagineu-vos si algú es posa crema o maquillatge a la cara cada dia, les hores d’exposició al producte són moltíssimes al llarg de la nostra vida.
Les primeres preguntes són fàcils de fer a la consulta o preguntar a les amistats però tan bon punt entrem en temes de sexe, encara existeix pudor i vergonya i la vida sexual i el sexe són “tabú”.
Quan parlem de diversitat sexual, ens estem referint a tots aquells aspectes de les persones humanes com a éssers sexuals. El terme es refereix a l’espectre complet de sexualitat que inclou elements com l’atracció, el comportament, la identitat, l’expressió, l’orientació, les relacions i la resposta sexuals.
