El càncer epitelial d’ovari

ovaris

El càncer epitelial d’ovari, que és el tipus de càncer d’ovari més freqüent, és la quarta neoplàsia (creixement anormal del teixit) ginecològica i presenta una alta taxa de mortalitat (al voltant del 50% dels casos). Les tres primeres per ordre d’incidència serien el càncer de mama, el càncer d’endometri i el càncer de cèrvix.

La supervivència global als 5 anys del diagnòstic de càncer d’ovari és del 49,7% segons la FIGO (Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia) i varia en funció de l’estadi de la malaltia en el moment del diagnòstic.

Hi ha diferents teories sobre les causes del càncer d’ovari, però des de l’any 2008 s’ha establert una nova teoria, sobre l’origen dels tumors epitelials d’ovari, a nivell tubari, és a dir, que s’origina a les trompes.

L’origen dels càncers d’ovari s’estima, entre el 90-95% de les ocasions, com a no genètic o esporàdic i un 5-10% dels tumors presenten caràcters hereditaris. Les mutacions genètiques més freqüents augmenten el risc de càncer d’ovari al llarg de la vida de la portadora i l’extirpació d’ambdós ovaris de forma preventiva està recomanada en aquestes pacients ja que disminueix el risc de patir aquesta malaltia.

La mortalitat del càncer d’ovari s’ha mantingut relativament estable en els últims anys i la seva baixa incidència anual dificulta poder realitzar un eficaç diagnòstic precoç i instaurar tests de cribratge per a la població en general. A més, els assaigs clínics de cribratge en la població general que utilitzen un marcador tumoral anomenat CA125 i l’ecografia transvaginal en dones post-menopàusiques no han demostrat una disminució de la mortalitat per càncer d’ovari.

Tanmateix, en el grup de pacients amb risc genètic, el cribratge poblacional és important i s’utilitza la combinació d’una analítica per la determinació, en el sèrum, d’un marcador tumoral anomenat CA125 i la realització d’una ecografia vaginal una o dues vegades a l’any, començant a partir dels 25-35 anys, o bé dels 5 a 10 anys abans de la primera aparició familiar més jove diagnosticada en aquella família.

La clínica és en la gran majoria de les ocasions molt inespecífica i això implica que la malaltia es diagnostiqui en estadis avançats, empobrint així els resultats de la supervivència a 5 anys. El 70% de les pacients són diagnosticades en estadis avançats i rarament en les seves fases inicials.

Les dues estratègies terapèutiques que han demostrat millorar l’estadística de la taxa de supervivència del càncer epitelial d’ovari avançat són, d’una banda, l’extirpació del tumor mitjançant cirurgia i, d’altra banda, la quimioteràpia.

Per últim, remarcar que al no tenir una eina de cribratge que millori la supervivència en la població general, és important, sobretot les dones post-menopàusiques (grup de més incidència), consultar davant símptomes abdomino-pèlvics de nova aparició i de característiques persistents, com podrien ser un canvi en l’hàbit deposicional, la pèrdua de pes, el dolor abdominal continu que no millora, etc.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Ginecologia i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s