La mutilació genital, una atenció a la diversitat cultural

stopMGFL’augment del flux migratori a Espanya de poblacions africanes o de països d’orient mitjà on es practica la mutilació genital femenina, a partir d’ara MGF, ens impulsa a treballar en noves dinàmiques per enfrontar-nos a aquesta diversitat cultural, ja que com a professionals de la salut hem de tenir present conèixer aquestes realitats i millorar una qualitat assistencial sobre la salut sexual a les dones amb respecte i comprensió sobre el tema.

Quina proporció de dones provenen de països on es practica la MGF a Catalunya?

Segons l’Informe d’Avaluació del Model d’Actuació de la Generalitat de Catalunya (2002-2010) pel que fa a la distribució territorial a Espanya, un terç de la població del grup de nacionalitats que practica la MGF resideix a Catalunya, amb més de 70.000 habitants. El segueix Andalusia (33.000), la Comunitat de Madrid (24.000), la Comunitat Valenciana (19.000). Segons l’últim Mapa, realitzat per Adriana Kaplan, a Espanya resideixen 242.664 habitants procedents de països en els quals es practica la MGF. Pel que fa a la població femenina, el total és de 69.086. D’aquestes, 18.396 són nenes de 0 a 14 anys. Catalunya és la comunitat autònoma amb més població femenina, 30’8%.

Marc antropològic

La MGF s’engloba dins d’una pràctica ancestral, social i cultural dins de països africans així com en països del centre-est i el sud-est asiàtic (Indonèsia, Kuwait, Malàisia, Oman, Aràbia i l’Iraq).

Com a aspecte social i cultural la MGF és considerada una fase de transició de l’edat infantil a l’edat adulta, una fase necessària en les seves cultures i una marca d’identitat i de pertinença a un grup.

Els diferents motius que expliquen la seva importància recauen en diverses causes, entre elles, ser considerada una pràctica d’higiene en la qual la dona se sent neta, una altra causa és considerada religiosa tot i no ser obligatòria però sí que en la tradició es basa en recomanacions, qüestions d’estètica, reproducció o control de la sexualitat.

Hi ha moltes formes d’anomenar la MGF segons les ètnies o diferents països, per nomenar alguns exemples en el món islàmic es coneix com “sunna” i en l’ètnia mandinga “nyaka”.

És curiós, per entendre culturalment el seu ampli significat, el ritual en el qual es realitza la pràctica de la MGF en la qual existeixen 3 fases:,

  • la primera fase és una etapa de separació de la nena de la comunitat i on es practica la MGF
  • la següent fase consisteix en la marginació que engloba el període de cicatrització (2-8 setmanes) en la qual, s’ensenyen normes d’higiene, alimentació, ús de roba i realitzen l’aprenentatge
  • finalment, la última fase d’”agregació” on són de nou introduïdes a la comunitat com adultes amb rols i categories socials i es realitza una festa.

Quines conseqüències presenta la MGF?

La MGF presenta conseqüències tant físiques com psicològiques en les nenes tant a curt com a llarg termini. En les complicacions immediates destaquen el dolor, sagnat i infeccions, sent un risc vital en algunes ocasions. Les complicacions a llarg termini són: dolor crònic, infeccions, trastorns sexuals, complicacions durant el part, pitjors resultats perinatals, conseqüències psicològiques, VIH.

Violència institucionalitzada. Quin impacte té?

Segons un estudi de la Universitat de Ciències Islàmiques a Malàisia, a diferència del que ens imaginem quan pensem en MGF i en països africans, a les dones musulmanes de Malàisia se’ls practica la MGF a hospitals de forma legal per metges en nenes menors d’un any. Del total de dones un 87% s’havien sotmès a aquesta pràctica.

Com podem apreciar aquesta pràctica denota una violència dels drets i llibertats de les dones. La rellevància que representa que el cos de la dona i els seus drets hagin passat a ser institucionalitzats, oprimits, ens visualitza una realitat on per sobre de la piràmide es troba la llei deixant de banda les realitats sensorials del plaer, essent una realitat retrògrada i denigrant.

Reflexió davant la MGF

Tot i que s’han iniciat canvis en les polítiques i existeixen lleis sancionadores sobre la prohibició d’aquesta pràctica veiem que segueixen existint aquests costums i que cal un canvi de mentalitat per conscienciar aquestes dones perquè, des d’elles, les puguem apoderar i des d’aquí, i només des d’aquí, aconseguirem continuar preservant una identitat cultural però amb una seguretat per a aquestes dones.

Quant a assirbcn

Atenció a la salut sexual i reproductiva de Barcelona. ICS
Aquesta entrada s'ha publicat en Violència i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.