Imatge: Bob Blaylock – Wikimedia Commons
La microbiota vaginal constitueix un conjunt de microorganismes que viuen normalment a la vagina i són els principals responsables de la salut vaginal. Per la proximitat amb l’intestí, hi ha una gran relació entre la microbiota vaginal i la intestinal. Aquesta interrelació entre les dues microbiotes és, en la majoria de casos, favorable.
Té múltiples funcions que estan relacionades amb la preservació de la salut vaginal, com:
- La resistència o susceptibilitat a infeccions, ja que competeix amb els microorganismes potencialment patògens, impedint que s’adhereixin a les mucoses i d’aquesta manera no puguin produir una infecció. Contribueixen a la integritat de la mucosa de la paret vaginal i al seu funcionament correcte.
- Degrada substàncies estranyes que puguin ser nocives al medi.
- Produeix substàncies que mantenen l’acidesa vaginal i també altres substàncies antimicrobianes que impedeixen el creixement de bacteris patògens.
L’equilibri de la microbiota vaginal és molt fràgil i la seva ruptura provoca major susceptibilitat a infeccions que són motiu de freqüents consultes mèdiques.
Imatge: Arnaugir – Wikimedia Commons
La composició de la microbiota vaginal varia segons l’edat de la dona i durant l’etapa reproductiva, varia depenent de la fase del cicle menstrual en què es trobi, també segons l’activitat sexual, etc. Però aquesta variabilitat no implica patologia o que els microorganismes deixin de tenir les seves funcions beneficioses.
La composició de la microbiota vaginal, també varia en els diferents grups ètnics. En la majoria de les dones (més del 70%) els gèrmens predominants són els anomenats lactobacils, mentre que en altres dones el grup dominant de bacteris són les anomenades anaeròbies estrictes (com la Gardnerella, Atopobium, Prevotella, etc.), sense que l’aïllament d’aquestes espècies impliqui directament l’existència d’un procés patològic. En aquest últim grup (aprox. el 27% de les dones) es troben sobretot dones afroamericanes i llatines, la qual cosa indica que podria existir una relació entre la genètica i el tipus de microorganismes que colonitzen el cos humà.
Els lactobacils aïllats a nivell vaginal estan principalment representats per: L.Crispatus, L.Gasseri, L.Iners i L.Jensenii. A part de lactobacils, es poden trobar altres microorganismes, la majoria d’ells procedents de l’intestí.
Es considera que la presència de lactobacils és fonamental per al manteniment de l’equilibri vaginal. En les dones en edat fèrtil constitueixen un dels mecanismes de defensa més importants de la vagina.
El desequilibri que es produeix per disminució dels lactobacils de la microbiota vaginal, afegit a l’augment d’altres microorganismes, que normalment estan en el medi vaginal, pot provocar infeccions com la vaginosi bacteriana i la candidiasi vaginal, amb alguns símptomes característics com: picor, irritació i fluix i olors anormals.
Les causes més comunes per a la disminució dels lactobacils són l’abús d’antibiòtics, l’estrès, el tabaquisme, l’excés d’higiene amb rentats vaginals, etc.
L’estudi de la microbiota vaginal ha donat pas al tractament amb probiòtics. Aquests es defineixen com microorganismes vius que, administrats en quantitats adequades, exerceixen un efecte beneficiós per a la salut. En infeccions ginecològiques lleus els probiòtics poden ser un tractament d’elecció, de manera que es disminueixi l’ús d’antibiòtics i s’evitin les temudes resistències als antibiòtics i a les infeccions recurrents.
Es recomana assistir a l’ASSIR per ser atesa en cas de presentar símptomes i evitar l’automedicació, que és una de les causes més freqüents de les infeccions recurrents.
