Erotisme?

Erotisme‘Gran és el poder d’Eros que personifica l’impuls eròtic, l’anhel amorós que irromp en l’esperit amb fogós ímpetu i arrossega a accions descontrolades. És l’amor passió que penetra pels ulls i encén el cor, com una ferida íntima i misteriosa.’

De què parlem quan parlem d’erotisme? Que és això que tothom anomena i deleix? És important aconseguir-ne una definició?

S’han escrit molts llibres i molt importants a l’entorn de l’erotisme i no podem aspirar ni a un resum de tots ells, així que en aquest article em limitaré a apuntar un parell de qüestions que, si ho he fet bé, farà que busqueu bibliografia i eixampleu horitzons.

No és infreqüent que es relacioni l’erotisme amb la funció reproductiva. Comencem per aquí. És com la gastronomia, que relacionem sovint amb l’alimentació. No estic tant segur de la relació però l’accepto. Per alimentar-nos amb poques matèries en tindríem prou. Però la gastronomia, el plaer de menjar fa que l’alimentació mostri un “plus” únicament humà. El desig de menjar no sempre té a veure amb la necessitat d’ingerir nutrients per no morir. És el “plus”, el desig, el que fa que d’unes senzilles prunes n’acabem fent un deliciós clafoutis. Aquest plus, és el que dona compte de l’erotisme. Per reproduir-nos com a espècie no es necessària gaire cosa. L’erotisme, però, és el que dona compte de com en els humans el desig sempre s’alimenta de la falta. És per això que quan es parla de “necessitats” orgàniques mai estem parlant del desig ni de l’erotisme.

L’erotisme se m’acut que és com la poesia. Que no serveix per a res però és imprescindible per l’humà. L’erotisme, com la poesia, no consisteix en “guarnir” la realitat sinó en mostrar allò de la realitat que la mirada pragmàtica i utilitària no pot veure. No es tracta d’afegir sinó de cercar el que hi ha. Com quan Michelangelo diu que l’únic que fa com a artista es treure tot el marbre que sobra per aconseguir que aparegui el Moisès.

Ens podríem preguntar si una part del malestar la nostra societat en qüestions sensuals, eròtiques, amoroses… no tindrà a veure en haver difuminat en excés la dimensió pròpiament humana de la sexualitat. En confondre sovint quantitat i qualitat. I en fer que la llibertat subjectiva esdevingui una nova adaptació (i van quantes?) a un altre estàndard.

És possible que el que amaga la pregunta no sigui sinó la voluntat de convertir un viatge de debò en un viatge turístic on ja se sap que passarà i on sempre hi ha bitllet de tornada. L’erotisme diria que és una experiència subjectiva que inevitablement posa al subjecte en crisi. Acceptar la pèrdua de certeses i aventurar-se a descobrir una nova pell, una sensualitat desconeguda o un amor “inapropiat” promet noves geografies però desconegudes. I sabem que l’humà acostuma a tenir por del que no coneix.

Qui millor que George Bataille per tancar aquesta primera aproximació a una realitat tan proteica:

L’erotisme es l’aprovació de la vida fins i tot en la mort

Quant a assirbcn

Atenció a la salut sexual i reproductiva de Barcelona. ICS
Aquesta entrada s'ha publicat en Sexualitats i gènere i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.