Sexualitat i càncer

Sexualitat_i_cancer

Imatge: Ariadna Undebarrena

La sexualitat en les persones amb càncer és un tema molt poc tractat o parlat amb el/la professional de la salut, potser perquè es prioritza l’enfocament en el tractament i les possibilitats de supervivència, però a mesura que es va superant la malaltia i la vida torna a prendre el seu rumb, comencen a aparèixer preguntes i inquietuds relacionades amb la vida sexual, que poden arribar a constituir una preocupació real en moltes persones amb aquesta malaltia.

En l’actualitat, en la gran majoria dels casos, el càncer s’ha convertit en una malaltia crònica controlable i la sexualitat és una àrea important en la qualitat de vida de les persones supervivents i les disfuncions sexuals solen ser més freqüents després del tractament oncològic.

La sexualitat durant un procés oncològic es pot veure afectada com a conseqüència directa de la malaltia, dels tractaments o de l’impacte emocional que ambdós generen, de manera que es puguin agreujar crisis o problemes preexistents en la parella.

Malgrat els grans avenços obtinguts en les investigacions realitzades en els últims anys sobre el tema de la sexualitat, que ens donen una visió més oberta i sense perjudicis, en realitat veiem que en la societat, en general, existeix molta desinformació i perjudicis al respecte.

Són nombrosos els factors relacionats amb el càncer que poden interferir en la vida sexual, com són: l’anèmia i l’anorèxia derivades de la malaltia que poden provocar debilitat i dificultar l’activitat sexual. Altres que depenen directament dels tractaments utilitzats com cirurgies, quimioteràpia i radioteràpia que poden produir efectes similars i fins i tot limitar considerablement les relacions sexuals.

Factors psicològics com les creences, impacte emocional de la malaltia, motivacions i enfrontaments, tenen gran importància en l’aparició de dificultats en la sexualitat. L’aparició de la malaltia és un esdeveniment que pot generar temors, angoixes i expectatives que comencen a deteriorar la personalitat, amb la reducció conseqüent de les necessitats, motius i il·lusions de la persona que la pateix.

Els estudis de prevalença de la disfunció sexual posterior a malaltia i/o tractaments oncològics oscil·len entre el 35 i 85% en homes i dones respectivament. La majoria dels casos es presenten en persones amb afeccions ginecològiques, en el cas de les dones, i genitourinàries, en l’home.

Aproximadament el 50% de les dones que han tingut càncer de mama o algun tipus de càncer ginecològic pateixen de disfuncions sexuals prolongades.

Certes seqüeles quirúrgiques poden produir trastorns de la imatge corporal,  sentiments de desgrat cap a un mateix i cap a la parella. També símptomes del fallada ovàrica abrupta produïts per alguns tractaments, que són més severs als produïts per la menopausa natural i això, òbviament  afecta el benestar de la dona, essent les àrees més afectades la lubricació i elasticitat vaginal, donant com a resultat un coit dolorós quan hi ha sequedat a la vagina, comportant un dolor crònic en el moment de la relació sexual i vaginisme.

L’assessorament sexual per a les persones amb càncer inclou molts tractaments locals i generals que poden ajudar a superar els símptomes, però ha de ser personalitzat, ajudar a recuperar la confiança en un mateix i fer-les sentir capaces de descobrir, junt amb la seva parella, els seus recursos sexuals, basant-se en la seva font de valoració interna i d’acord a la seva pròpia percepció i experiència.

La sexualitat no és genitalitat… La genitalitat és només una part del “menú sexual”. La sexualitat és una expressió de comunicació, desig, és una necessitat que tots tenim. En la persona amb càncer, tot i en estadis terminals i malgrat disminueixi l’interès pel coit, es manté present el desig de proximitat i contacte físic, que pot adoptar diverses modalitats de presentació.

Està demostrat que una vida sexual plaent, en les persones que han patit o estan passant per un càncer, és una gran fortalesa en el moment d’afrontar i superar la malaltia, ja que provoca menys ansietat, menor depressió i incomoditat, menor sentiment de soledat i millor adaptació als efectes del càncer i al seu tractament. És també una bona forma de lluitar contra l’enuig i la confusió, i d’adherir-se a la vida.

Si tens dificultats en les teves relacions sexuals, si hi ha aspectes que et preocupen relacionats amb la sexualitat i amb la relació de parella després del diagnòstic i tractament oncològic pots adreçar-te a l’ASSIR de la teva zona on disposem de psicòlogues, llevadores i ginecòlegs/òlogues que et poden assessorar i iniciar tractament en el cas que ho requereixis per tal de gaudir de la sexualitat.

Més informació al Canal Salut:

Viure amb càncer – La sexualitat

Després del càncer – Els canvis corporals i la sexualitat

 

Quant a assirbcn

Atenció a la salut sexual i reproductiva de Barcelona. ICS
Aquesta entrada s'ha publicat en Salut sexual i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.