La lactància materna té un impacte directe en la salut materno-infantil

lm_ihanAquesta setmana es celebra la Setmana Mundial de la Lactància Materna organitzada per la WABA (World Alliance for Breasfeeding Action) que, any rere any, posa el focus en diferents aspectes de l’alletament.

Aquest any el lema escollit és “Lactància materna: clau pel desenvolupament sostenible” per posar també èmfasi en els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODS) de les Nacions Unides.

Aquests objectius, definits al 2016 i pels següents 15 anys, en són un total de 17 i ens trobem que la lactància materna està directament relacionada amb 4 d’aquests:

  • La fi de la pobresa
  • Acabar amb la fam i millorar la nutrició
  • Garantir una vida saludable i la promoció del benestar
  • Garantir el consum sostenible

De ben segur que també està relacionada indirectament amb altres objectius, molts dels quals pensem que els tenim ja assolits en el món occidental. Moltes vegades quan es fan difusions d’aquests tipus d’accions des dels països on la desnutrició ja no és la primera preocupació o es té un bon nivell de benestar es té la sensació que les recomanacions van dirigides cap països llunyans amb realitats molt diferents, i que en realitat la lactància materna en la nostra societat implica poca millora en la salut dels nens, nenes i mares.

Ha sigut aquest mateix any quan MC Bartick, del Cambridge Health Alliance, Massachusetts, amb el seu equip d’investigadors, ha comprovat que aquesta idea és totalment errònia.

La lactància materna té un impacte directe en la salut materno infantil també en els països occidentals.

És més, una altra dada molt destacada que han trobat és que l’impacte en la salut de les dones és molt més important del que es pensava.

En el seu estudi va comparar l’impacte en la salut maternoinfantil de l’alletament òptim versus el subòptim a EEUU. L’òptim (definit segons l’American College of Pediatrics and Section on Breastfeeding 2012 i segons l’American College of Obstetricians an Gynecologists Comitee on Obstetric Practice 2016) és aquell on el nadó és alimentat exclusivament amb llet materna durant els seus primers 6 mesos i que la lactància es perllonga com a mínim fins a l’any de vida. El subòptim és el que no arriba a aquestes xifres.

Les troballes són impactants, ja que es va veure que al 2014, a EEUU hi va haver un total de 3.340 morts associades a l’alletament subòptim, de les quals el 78% eren maternes (degudes a infarts de miocardi, càncer de pit i diabetis) i el 22 % restants eren infantils. A més a més d’aquestes terribles dades també van calcular els costos que aquestes malalties suposen, que s’aproximen als 3.000 milions de dòlars.
Tenint això en compte podem dir que per cada 597 dones que alleten segons les recomanacions dels organismes oficials, s’està prevenint la mort d’una mare o d’un infant.
Així doncs, quan es fa una recomanació mundial sobre l’alletament matern també és profitosa en el nostre context i entorn on les taxes de lactància materna no han assolit els nivells recomanats per les organitzacions científiques.

Com sabem, venim d’anys on la lactància artificial ha tingut un paper predominant en l’alimentació dels nadons, degut a múltiples factors, i durant molt de temps han dificultat l’establiment d’una lactància materna exitosa.

La normalització de la lactància artificial va propiciar l’increment de la incidència de certes malalties no associades fins ara a la pròpia lactància. Quan tornen a augmentar les taxes de lactància la incidència d’aquestes malalties disminueix ràpidament.
Segurament, doncs, podem dir que no és la lactància materna la protectora de la salut de la població, sinó que és l’artificial la que augmenta els riscos de certes malalties.

Coneixedors d’aquestes dades, els agents de salut pública tenen el deure de realitzar polítiques que afavoreixin i donin suport a l’alletament matern òptim. Però l’efecte és tan important que caldria implicar-hi tots i cadascuna de les esferes de la societat.

Des de l’ASSIR les llevadores oferim suport a les mares que estan alletant per assolir un alletament òptim, resolent dubtes que es plantegen durant el període de lactància. Els grups de post-part i de recolzament a la lactància també són de gran ajuda per poder millorar la durada de la lactància.

Informa’t sobre els grups que fem al teu ASSIR.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Postpart i lactància i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.