Dia Internacional per a la No Violència contra les Dones i les Nenes: Mutilació Genital Femenina (MGF)

NoViolDonesAvui, Dia Internacional per a la No Violència contra les Dones i les Nenes, els professionals i serveis de l’ASSIR volem manifestar el nostre rebuig contra la violència masclista ver les dones, lesbianes i trans.

Les dones que estan en qualsevol situació de violència poden confiar en els i les professionals de l’ASSIR i aconseguir el suport, l’ajuda i l’atenció que necessiten.

Una forma de violència vers les dones és la Mutilació Genital Femenina i, de vegades, podem pensar que aquest tipus de violència ens queda molt lluny, ja que és una pràctica realitzada en altres països, però també es pot produir en el nostre entorn i ve condicionada per aspectes culturals, religiosos i socials de persones que han deixat els seus països d’origen i que han arribat patint aquesta situació i que també, en algunes ocasions, la realitzen a les seves filles mantenint una tradició.

Davant d’aquesta situació, a més de poder comprendre les arrels del seu origen, hem de ser conscients de la importància de la nostra implicació com a dones i homes en el rebuig d’aquest tipus de pràctiques.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la MGF inclou tots els procediments consistents en l’ablació parcial o total dels òrgans genitals femenins externs o qualsevol traumatisme als genitals femenins causat per raons culturals o altres i amb finalitat no terapèutica.

La mutilació genital femenina es classifica en quatre tipus principals:
• MGF de tipus I o clitoridectomia: resecció parcial o total del clítoris i, en casos molt infreqüents, només el seu prepuci.
• MGF de tipus II o excisió: resecció parcial o total del clítoris i els llavis menors, amb o sense excisió dels llavis majors.
• MGF de tipus III o infibulació: estrenyiment de l’obertura vaginal per crear un segell mitjançant el tall i la recol•locació dels llavis menors o majors, amb o sense resecció del clítoris.
• MGF de tipus IV: ventall ampli de pràctiques variades i inclassificables. Tota la resta de procediments lesius dels genitals externs femenins amb finalitat no mèdica. S’inclouen la perforació, la incisió, el raspat o la cauterització de la zona genital.

Les MGF de tipus I i II són les més comunes. Segons l’OMS representen un 90% dels casos en el món.

Les MGF de tipus I i II són predominants als països de l’Àfrica subsahariana occidental, mentre que les de tipus III són les més habituals a l’Àfrica oriental (Sudan, Somàlia, Eritrea i algunes zones d’Etiòpia).

graficMGFSegons un informe de la UNICEF de 2013, més de 125 milions de nenes i dones vives han estat sotmeses a MGF. La MGF es practica en uns 28 països d’Àfrica, primordialment de la zona subsahariana, en alguns països de l’Orient Mitjà (Egipte, Oman, Iemen i Emirat Àrabs) i en comunitats determinades d’Àsia. En varia la prevalença segons el país d’origen, la regió i l’ètnia.

La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, té per objecte l’eradicació de la violència masclista i la remoció de les estructures socials i dels estereotips culturals que la perpetuen, amb la finalitat que es reconegui i es garanteixi plenament el dret inalienable de totes les dones a desenvolupar la pròpia vida sense cap de les formes i dels àmbits en què aquesta violència es pot manifestar. La Llei 5/2008 defineix les MGF com a tipus de violència pròpia de l’àmbit social o comunitari i commina els poders públics a emprendre les accions que siguin necessàries per eradicar-la.

El Departament de Salut, amb l’Institut Català de la Salut i l’Hospital Clínic ha publicat un document encaminat a establir el circuit assistencial que hauran de seguir les dones que han estat sotmeses a mutilació genital femenina (MGF) i que desitgen la reconstrucció genital. És per això que en aquest dia celebrem poder disposar d’un circuit d’aquest tipus.

Les dones que hagin patit una MGF i vulguin fer una reconstrucció poden adreçar-se a l’ASSIR, una part d’aquestes dones les estem atenen durant l’atenció a l’embaràs i és durant aquesta gestació quan ens poden manifestar el seu desig de reconstrucció. El circuit que ha establert el Departament de Salut ens permetrà derivar, des del sistema públic, aquestes dones a la Unitat de Reconstrucció de la MGF de l’Hospital Clínic.

La MFG i, en general, les violències vers les dones i nenes no s’acaba amb una reconstrucció, per això, esperem i desitgem que, cada cop més, els països, les cultures, les polítiques i els homes evolucionin cap a una societat on la violència vers les dones i les nenes sigui eradicada i on les relacions de poder i de domini sigui quelcom del passat, per això és necessària la implicació de tots en un rebuig clar i contundent cap a qualsevol forma de violència, aprofitem aquest dia per dir NO a la violència masclista.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Violència i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s