Els meus genitals són diferents… i què?

vagines

The Great Wall of Vagina panell, at the Triennale di Milano design museum in Milan, March 2013

Labioplasties, vaginoplasties, faloplasties, lipoimplants, empelts… en definitiva, cirurgia estètica dels genitals femenins i masculins que tenen com a finalitat la millora estètica o funcional d’aquesta part del cos per aconseguir uns genitals de disseny i a la carta.

La cirurgia vaginal i del penis o cirurgia íntima, tal i com s’anomena, s’està convertint en un tractament que en el nostre país s’incrementa cada any. En el cas d’Espanya en el 2013 hi va haver un increment del 50% de l’estètica vaginal.

El rang d’edat de les persones que es realitzen aquests tipus de cirurgia oscil·la entre els 25 i 40 anys i a Espanya no es realitza cirurgia estètica abans dels 18 anys, tot i que en altres països no existeix aquesta limitació.

El 5% de les intervencions d’estètica són de cirurgia íntima, són les dones les que utilitzen més la cirurgia amb fins estètics i les intervencions en homes representen el 12,3% sobre el total.

En les dones la labioplastia vaginal sol ser la intervenció més freqüent i pretén en alguns casos reduir els llavis excessivament grans o, en altres, rejovenir els llavis menors envellits o flàccids. La vaginoplastia també és una altra de les intervencions freqüents i pretén retornar als músculs vaginals la tonicitat perduda, i sol donar-se publicitat, en els gabinets de cirurgia estètica, con una manera d’augmentar el plaer sexual de la dona i de la seva parella durant les relacions sexuals de manera que es reforça la idea d’una sexualitat reduccionista i centrada en el coit.

L’última moda en els homes és fer-se una liposucció del “monte de venus”, que produeix visualment un allargament del penis, o bé l’engrossiment d’aquest amb greix extret d’altres zones o, també, un emblanquiment dels genitals.

A més d’aquestes intervencions podem trobar un mercat de cirurgia genital molt extens que també inclou la lipoescultura del pubis, la himenoplastia (reconstrucció de l’himen) o la clitoriplastia (reducció del clítoris).

Una de les causes que ha influït en tota aquesta situació és la moda de la depilació dels genitals que ha descobert una zona, que abans era menys visible. Es tracta de posar i treure, augmentar i disminuir… El cos ja no és quelcom inalterable com sempre havíem pensat, sinó que el podem modificar tant pel que fa a la seva aparença, com pel seu envelliment, a un preu que oscil·la entre els 1.500 i 2.500€ en el cas de les intervencions dels genitals.

Independentment de les dades, la pregunta és òbvia, què passa amb les persones que no estan a gust amb el seu cos i, concretament, amb els seus genitals? O millor dit, què passa en la nostra societat que ha establert uns paràmetres de bellesa, de conducta sexual, de pes, o fins i tot de forma de pensar o de normalitat, que fa que una part de les persones que s’allunyen d’aquesta situació es sentin malament i vulguin canviar?

A les consultes de l’ASSIR ens arriben casos d’aquest tipus, ens consulten perquè no els hi agraden els seus genitals, els troben lletjos o diferents i això provoca complexes i obsessions tant en dones com en homes. La cirurgia íntima, en aquests casos, ajuda a eliminar aquests sentiments però cal advertir que es tracta de procediments que impliquen intervencions quirúrgiques amb els seus riscos i efectes secundaris i, en ocasions, aquests efectes no estan correctament informats. Evidentment no hi ha una vagina o un penis estàndard, tot i que la cirurgia les pugui fer estàndards.

Una altra qüestió que sorgeix és si realment som lliures a l’hora d’escollir o som víctimes d’uns models absolutament determinats que responen a una suposada normalitat. La realitat és que aquesta pretesa normalitat es mou en la recerca contínua, fins i tot de vegades patològica, d’una certa perfecció corporal que sustenta aquests genitals o cossos retocats, reformats o restaurats, on les mides tenen una importància extrema.

Aquesta obsessiva preocupació per l’aspecte ens pot fer infeliços i amb patiment alhora que alimenta una estètica corporal irreal que exclou la vellesa, l’engreixament i les diferències entre nosaltres i, a més a més, fomenta el mite de l’eterna joventut i una cultura sexualitzada de la imatge que hem de tenir.

Per això, aplaudim iniciatives com la “Great Wall of Vagina”, escultura de 400 vulves de dones que combina l’art amb l’educació. Aquest és un projecte que tracta de millorar l’angoixa d’algunes dones vers l’acceptació dels seus genitals mostrant la immensa diversitat de vulves i la bellesa de cadascuna d’elles.

No és l’objectiu d’aquest post endimoniar la cirurgia estètica ja que també té una funció de millora del benestar de les persones, però cal reconsiderar la pressió que tenim tots i totes de superar les diferències personals i avaluar-nos a nosaltres mateixos i als altres a partir d’uns models que són el paradigma de la normalitat, determinada moltes vegades per valors imposats, i finalment autoimposats, que ens dificulten ser realment lliures a l’hora d’acceptar el nostre cos i concretament els nostres genitals.

Cadascú és amo del seu cos i, precisament per això, hem de ser més conscients d’allò que ens impulsa a reconstruir-lo.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Sexualitats i gènere i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els meus genitals són diferents… i què?

  1. Retroenllaç: Ara fa 2 anys | Atenció a la salut sexual i reproductiva

Els comentaris estan tancats.