L’endometriosi és una patologia ginecològica crònica que afecta aproximadament al 10% de las dones entre els 30-45 anys. Pot ser asimptomàtica però, generalment, produeix dolor amb la menstruació, dolor pèlvic crònic, dolor en les relacions sexuals, infertilitat, fatiga crònica o, fins i tot, si hi ha afectació severa, pèrdua de sang per l’anus i/o per l’orina.
És important consultar amb el/la ginecòleg/òloga davant l’aparició d’aquest símptomes per fer una detecció precoç de la malaltia, ja que l’afectació severa pot ocasionar una pèrdua important de la qualitat de vida tant a nivell social, laboral i sexual.
La causa d’aquesta malaltia és desconeguda i es caracteritza per petits microsagnats cíclics, degut a la presència de teixit endometrial actiu fora de la cavitat uterina que, amb el temps, formen quists ovàrics i/o petits focus endometriòsics a la cavitat abdominal, úter, vagina, trompes i que, fins i tot, pot afectar l’aparell urinari o intestinal i disseminar-se a altres localitzacions com l’aparell respiratori o cerebral.
El diagnòstic es basa en l’interrogatori dels símptomes, l’exploració ginecològica i l’ecografia transvaginal. També un anàlisis de sang amb determinació d’un marcador tumoral (CA 125) pot ajudar en el seu diagnòstic, tot i que aquest marcador també pot estar augmentat en altres processos.
Per descartar l’extensió a altres òrgans també es poden demanar proves més específiques com: ecoendoscòpia transanal, colonoscòpia, cistoscòpia, ressonància magnètica pèlvica, abdominal o toràcica. La laparoscòpia havia estat molt utilitzada fa anys per al diagnòstic de l’endometriosi però, degut a l’existència de proves complementàries menys agressives, actualment s’utilitza quan hi ha indicació quirúrgica.
El tractament es basa en tractament analgèsic, hormonal i quirúrgic, si fos necessari, i dependrà del grau de severitat, de l’edat de la dona i el desig de gestació.
Els objectius del tractament consisteixen en:
- Supressió dels símptomes
- Restaurar la fertilitat
- Eliminar l’endometriosi visible
- Evitar la progressió de la malaltia
Qualsevol dona que es noti aquests símptomes que puguin fer pensar en aquesta malaltia ha de contactar amb el metge o ginecòleg per iniciar l’estudi al més aviat possible i no endarrerir el diagnòstic, el seu tractament i, sobretot, la millora en la seva qualitat de vida.
Per a més informació:
gracias !
M'agradaM'agrada
Moltes gracies per parlar d’aquesta enfermetat tan comú (afecta entre el 10-15% de dones en edat fèrtil) i al mateix temps tan desconeguda.
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Ara fa 2 anys | Atenció a la salut sexual i reproductiva