DISMENORREA – De què estem parlant?

dismenorrea

Foto Tina Franklin

La dismenorrea és el dolor de tipus còlic abdominal o pelvià durant la menstruació i és motiu de consulta molt freqüent en els nostres centres de l’ASSIR i, en moltes ocasions, té un tractament fàcil i efectiu.

Dismenorrea ve del grec i vol dir: flux menstrual difícil
Dis – difícil
Menors – mes
Correa – flux

Hi ha dos tipus de dismenorrea primària i secundària. La primària és la que no té una causa anatòmica identificable i representa el 90% dels casos. La secundària s’associa a una patologia ginecològica identificable.

Més informació sobre la dismenorrea primària:
• El pateixen el 50% de les dones que menstruen, sent en alguns casos invalidant.
• Apareix uns 6-12 mesos després de la menarquia (primera menstruació), quan els cicles comencen a ser ovulatoris.
• És més comú en dones joves. Fins a un 50% de les adolescents l’han patit.
• Es pot iniciar unes 48 hores abans de la regla i durar entre 48-72 hores.
• És deguda a un augment de la producció, a l’endometri, d’unes substàncies anomenades prostaglandines que produeixen un augment en les contraccions uterines, canvis neurosensorials i vasculars, com vasoconstricció i isquèmia uterina, que produeixen dolor.
• Pot anar acompanyat de símptomes generals com nàusees, vòmits, diarrea, distensió abdominal, cefalea …
• És més freqüent o els episodis són més severs en dones obeses, fumadores, que no han tingut fills o els han tingut molt tard o sexualment inactives.

Pel que fa a la dismenorrea secundària és més comú en dones adultes. El dolor s’inicia en la fase lútea del cicle amb un màxim a l’inici de la menstruació. Sol ser un dolor més sord que pot durar tot el període menstrual i respon poc al tractament usual.

La dismenorrea es classifica en 4 graus, segons la menstruació:
• Grau 0: menstruació no dolorosa, l’activitat diària no es troba afectada.
• Grau 1: menstruació dolorosa però que poques vegades afecta l’activitat diària normal, el dolor és lleu i els analgèsics poques vegades són necessaris.
• Grau 2: menstruació dolorosa amb l’activitat diària afectada, cal prendre analgèsics que donen suficient alleujament per poder realitzar les activitats diàries, el dolor és moderat.
• Grau 3: menstruació dolorosa en la qual l’activitat diària està clarament afectada, l’efecte dels analgèsics és pobre en la millora dels símptomes i va acompanyada de símptomes vegetatius (cefalea, fatiga, vòmits i diarrea). El dolor és sever.

Per al tractament de la dismenorrea és fonamental fer un bon estudi de la història clínica ginecològica (edat menarquia, freqüència i durada de la menstruació, mètodes anticonceptius utilitzats, antecedents d’infeccions, avaluació detallada del dolor i símptomes associats…), realitzar una exploració clínica i, si cal, exploracions complementàries (cultius cervicals, ecografia abdominal/vaginal, histerosalpingografia, histeroscòpia, laparoscòpia…)

La dismenorrea primària es pot tractar amb teràpia farmacològica però també hi ha tractaments no farmacològics:

Teràpia Farmacològica
El tractament està fonamentalment dirigit a inhibir la síntesi de prostaglandines a nivell endometrial. Les estratègies terapèutiques recomanades són els antiinflamatoris no esteroides (AINES) i els anticonceptius orals combinats.
o Els AINES són la primera opció com a tractament i tenen l’avantatge, davant dels anticonceptius combinats, que només s’han d’administrar 2 o 3 dies al mes.
Disminueixen el to uterí, disminueixen la freqüència i amplitud de les contraccions uterines, disminueixen la isquèmia a nivell de la fibra uterina i teixit endometrial i, per tot això, disminueixen la severitat del quadre de dolor. Si s’administren des del dia previ a l’inici de la menstruació i són administrats dos o tres dies del cicle, ofereixen una resposta satisfactòria entre el 75 i 99% dels casos.
Pertanyen a aquest grup de fàrmacs: l’ibuprofè, l’àcid mefenàmic, el naproxè … Si no hi ha una bona resposta al tractament en 2 mesos, es pot canviar de preparat.
El paracetamol, no és efectiu en el tractament de la dismenorrea primària.
o Anticonceptius orals, són la segona opció per al tractament, primera en cas de buscar un mètode de planificació familiar. Inhibeixen l’ovulació, disminueixen el gruix endometrial i, amb això, la producció de prostaglandines. Triguen uns 4 mesos a fer efecte. Els preparats que s’han d’escollir en primera opció serien aquells que contenen:

  • Baixa dosi d’estrògens: 30-35 micrograms d’Etinil-estradiol
  • Progestàgens: Levonorgestrel 150 micrograms o Norestisterona 500 micrograms

Tractaments No Farmacològics:
Ho són: l’exercici físic, el calor local, la neuroestimulació elèctrica transcutània (TENS), l’acupuntura, suplementació amb omega-3 (un àcid gras poliinsaturat), dispositius intrauterins (DIU) alliberadors de Levonorgestrel.

Si cal tractament quirúrgic, aquest consisteix en una neurectomia presacra i ablació dels nervis uterins.

El tractament de l’amenorrea secundària va dirigit a resoldre la patologia ginecològica associada, que pot ser:
• Endometriosi
• Adenomiosis
• Miomes uterins
• Pòlips endometrials
• Malaltia pèlvica inflamatòria
• Estenosi cervicals primàries o després de cirurgia uterina
• Malformacions uterines
• Congestió pelviana
• Dispositius intrauterins

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Ginecologia i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s