Com superar el puerperi

puerperiEl puerperi és, probablement, un dels moments en el qual la dona i la seva parella, si la té, s’enfrontaran a situacions noves i complexes, ja que la construcció de la maternitat i paternitat no sol ser una tasca fàcil, especialment en els primers mesos de vida de la criatura.
L’adaptació a aquesta situació significarà aprendre a cuidar, identificar necessitats, vincular-se, adaptar la relació afectiva, ser conscients de les pròpies necessitats i, en ocasions, també, de les pròpies limitacions i, tot això, s’ha de fer mantenint la calma i controlant l’estrès.

Dit així sembla que la maternitat-paternitat no és precisament de color rosa, com de vegades s’intenta fer veure i, tot i que la majoria de les persones superen aquest període, l’acompanyament que es realitzi per part dels i les professionals de l’ASSIR pot ajudar, sense cap mena de dubte, a superar millor el primer mes i els següents.
L’aparició de sentiments ambivalents, la inexperiència de la mare i/o de la seva parella, si n’hi ha, l’ideal de maternitat i de paternitat, les pors, la corresponsabilitat, la vinculació emocional, les cures específiques de la criatura, de la mare i el pare i la criança, són alguns dels aspectes que faran d’aquest període un temps que ens resultarà difícil en segons quins moments i molt enriquidor en d’altres.

Durant molt de temps en el nostre entorn se’ns ha dit que el fet de tenir una criatura és el més meravellós que ens pot passar, però evidentment, quan algú passa per un moment de crisis perquè la criatura no dorm, perquè està esgotat o perquè, simplement, no entenem què pot passar quan plora sense que hi hagi, aparentment, cap problema, potser més d’una persona pensa que li agradaria tornar a enrere i replantejar-se aquesta decisió reproductiva.

Aquest sentiment és absolutament normal i no vol dir que siguem millor o pitjors mares i pares, sinó que, simplement, implica que moltes vegades les situacions no són com es descriuen en general i que cada situació requereix adaptació i aprenentatge.

Cal una mica de paciència i temps. A mida que passin els dies coneixerem més la nostra criatura, sabrem identificar millor les seves necessitats i també caldrà buscar un temps per tenir un espai propi, encara que sigui reduït. Aquests espais són molt importants per poder pensar i sentir que la nostra vida no serà només un continu canvi de bolquers, de parlar a algú que encara no es pot comunicar amb nosaltres verbalment, de fer cares rares per despendre un somriure de la criatura i servirà per creure fermament que algun dia podrem també recuperar les nostres rutines sexuals, ja que això també estarà una mica trastocat.

L’amor cap a la criatura també és una cosa que anem construint, tot i que sens dubte, quan neix ja tenim cap a ell o ella un sentiment de vinculació i amor i aquest anirà creixent. Per tant, si en algun moment us assalta el dubte de l’estimo? permeteu també aquest sentiment ja que forma part d’una valoració inicial que feu quan valoreu el que teniu, al que esteu renunciant i al vertigen que suposa ser mares i pares.

Aquí us deixem algunes recomanacions que potser us poden ajudar en aquesta situació:
– Els sentiments ambivalents (l’estimo / no l’estimo, seré capaç o no ho seré, …) us els podeu permetre, no passa res per deixar-los anar, intenteu verbalitzar-los i potser també us ajudarà.
– Compartiu aquests sentiments i situacions, els grups de postpart són un bon entorn per fer-ho i els professionals (llevadora/ginecòleg/a) que ha controlat l’embaràs i amb qui teniu confiança també us pot ajudar en aquests moments.
– Busqueu recolzament amb l’entorn familiar i d’amistats quan sentiu que necessiteu una mica d’espai o que el cansament fa que no pugueu més.
– Si teniu parella compartiu les tasques de la cura, les decisions i tot el que sentiu, deixeu fer, encara que les coses no es facin com ho faríeu vosaltres, tant dones com homes necessitem aprendre d’aquest procés i de la cura de la criatura.
– Intenteu trobar moments de descans i de cura personal.
– Comparteix les responsabilitats familiars amb la teva parella, si la tens, i si no, busca ajuda en el teu entorn proper, no cal ser una “superwoman”.
Skype– Teniu al vostre abast la possibilitat també de contactar amb la llevadora a través de videoconferència per Skype davant de dubtes i situacions que us preocupen.

– L’adaptació a tot aquest període poc a poc serà cada vegada millor i de fet, al final, quan tot sembli que rutlla i us sentiu millor, és quan mirareu enrere i pensareu tot el que queda d’aventura per davant.

Vídeos

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Postpart i lactància i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Com superar el puerperi

  1. Retroenllaç: LA LLEVADORA ET VISITA A CASA DESPRÉS DEL PART | Atenció a la salut sexual i reproductiva

  2. Retroenllaç: Alta precoç després del part: avancem per una millor atenció en el postpart | Atenció a la salut sexual i reproductiva

  3. Retroenllaç: Ara fa 2 anys | Atenció a la salut sexual i reproductiva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s